domingo, 8 de junio de 2014

QUINS TRAPELLES!!!

Astavam a fora esperan el mument ideal per gastarlis una broa
 a las noies pro no surjia el mument cuan de cop una de ellas va
 baija al sotan i la vam asusta, va pujar molt de presa i se o va dir 
al reta pro ninguna la creia fins 
que vam comança a duna cops a las finestres una de ellas es va 
asumar i li pronunciavam el seu nom fiins que començo a gritar i a
 plura de po, la rsta estava asustada no savian que fer pro lo que ellas no 
savian, es que eram nusaltres, lis vam dir que arxavam al cine pro era broma.
La joaquina va surtir i va veure algu negra que curria molt de presa va
 crida a la resta ellas van vindre de seguida i van sentir "noies esteu mortes
 os menjarem surtiu de casa" 

Vam sagui asi fins que totas estavan pluran i ja ahi lis vam di que vam ser 
nusaltres esperem que no se venguin jajaja...

TOTS JUNTS

El Calos ha començat a fer cossas extranyas. Parlava en un idioma
 molt angti que es diu el Llati es una llengua de mes de 1000 anys.
 David començo a dir que li parlarm en algun codigraru com el morsse,
 o els signes, pro aquesta noia estava o molt cansad o boix.

Pro ens vam truba amb uns homas que estavan estudian per ser medics,
 lis vam damana ajuda i ells van vindre cuan el van veure van dir que era 
una possesió feta per el diblo i van damana ajuda a un cura, el cura va
 vindre i ens va dir que curarli costaria uns 500€ i li vam di que ni en
 broma, ja lu curarem a palazos, pro els mexes van dir que ells lo pagvan
 i lis vam duna les grasias pro ancara no asta curat...

lunes, 19 de mayo de 2014

DES DE BESCANÓ

Fa dos dies estava a Mongolia treballant a un camp . I ara soc a espanya dins de casa escrivint aquest bloc , aquest dematí els meus amics m'han vingut a buscar per prendre unes canyes , després de prendre les canyes, ens hem anat a jugar a la bitlles , i qui perdés paga les canyes, per sort jo no vaig perdre i no vaig tenir que pagar les canyes , però en canvi en David no va tenir tanta sort i va tenir que pagar les canyes per que lo seu no eren les bitlles si no , que era jugar el futbol que se li dona molt millor.

Ara he tornat al meu antic treball  que era ser mosso d'esquadra , m'he comprat una casa nova amb jardí , amb dos gossos, galliner un estany amb peixos , oques  i porcs.

Ja es estiu , fa molta calor i he contractat a una noia i un noi per que em cuidin els animals.
A part de tot això he trobat una noia francesa molt maca , ens hem trobat justament a la partida de bitlles , sense voler li he robat una bola per que m'he equivocat de cantó, li he demana perdó i li he donat la meva bola .
Després de que ens passes això ella m'ha  donat la meva bola i hem parlat una mica i jo li he dit que si volia prendre alguna cosa el dissabte per el mati en el bar de Can Toni, i ella amb va dir que si. 

Así que nois ja saveu fins dema, Adeu.



lunes, 5 de mayo de 2014

TORNO A CASA

Seguidors, torno a casa!!!!!!!!!! Per sortir d'aquesta
 relació que m'ha portat l'atzar. I a partir d'ara no vull
 deixar que la sort o l'atzar portin el meu camí sino que jo
 mateix amb el meu esforz pugi purta el meu camí. Ma agradaria
 turnar a pasejar amb la Susana per racurda aquells moments 
que avìam pasat junts pasejan per llocs mol macus. Pro ara mateix 
tinc que pensar en el present i buscar-me una feina agradable que
 no ma racordi a la Susana, ja u se amics, vull que em digueu que
 fer, si ferma mosu d'ascuadra o par un altre lloc empresari. Pro
 abans de comansa a taballa farem un nou viatge amb els meus amics, a ara
 que em racordo no us e presentat as diuen: David, Antonio, Diego, Álbaro
 i Guillem. Sagu que nirem cap a Nueva York. Buenu nois ja ans beurem, fins dama adeu.

lunes, 7 de abril de 2014

S'HA ACABAT PER SEMPRE

Avui he dit adéu a la Susanna. Li he agafat la mà, i le dit que això s'havia acabat perquè me n'havia d'anar  al meu país, Espanya amb la meva família a viure de nou perquè la estança ja acabava l'endemà al mati, i una relació a llarga distancia acabava per trencar-se asi que li baix dir que tenìam que curta i seguir les nostres vides cada scùn pel seu costat, ella estaba deacord pro estava pluran perque no vulia que em marxase.Com diu el poeta Ponç Pons, em miro al mirall i em busco de nou: "Veig un tipus que em guaita al mirall i somriu abatut amb un deix de tristor i de nostàlgia ¿Qui ets? li dic ¿Què vols? ¿No em coneixes? Sóc tu:"

lunes, 24 de marzo de 2014

EP, UN MOMENT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Hem quedat pel face amb la Susana :ens anava
 bé cap a les cinc de la tarda.Vam pensar que aniria bé trobar-nos i repartir-nos
 les tasques necessaries per poder marxar uns 10 dies. Cuan ja haviam planificat
 tot vam compra dos motos de cros per el camp amb un parell de gosos i tambe
 portariem provisions de més per si a cas i menja pels gosos tambe portariam
 gasolina para les motos una tenda de campanya pels dos. Seguiriam el curs 
del riu que pasa a prop de Ulan Bator. El seu nom es el riu Tuul que pasa a prop de Ulan Bator. Portarem caballs per que portin la gasolina i algu més.

lunes, 3 de marzo de 2014

TORNO A LA RUTINA

Amics, avui, dilluns, ha estat un dia molt normal et . Sé que encara no us he explicat de què treballo. La meva vocació és treballa al camp. He estat treballant al camp de els meus amfitrions amb arròs i ceba , també estic treballant   amb  les cabres  i els cabrits donant els hi llet . 

Vaig a buscar un treball per independitzar-me  i no tenir que ser una càrrega per els que em van acollir.
He estat buscant pisos i hi ha un pis que m'agrada, te una habitació , dos lavabos , un a l'habitació i un altre a baix , te una cuina gran amb menjador i hi ha una sala per a mirar la tele i jugar als videojocs .
També te una una petita habitació per a la rentadora, la secadora , i també i puc guardar la bicicleta i la moto , '' i tot això tan sols per 250 € al mes''. 

HE trobat un treball de rebosteria i un altre de escombriaire pel que em paguen 1650€ al mes , i n'estic molt orgullós del que he aconseguit per a mi mateix . 

També he fet nous amics l'altre dis prenen un cafè a un bar al cantó del meu treball , son molt amables però viuen lluny de casa meva. Bueno seguidors ja parlarem a la següent entrada. Deuuuuuuuuu.